Ja ens hem instalat a Nablus, a la casa dels huespedes!
Realment, a nivell turistic, es un lloc on no recomanen que vinguis. La ciutat mes gran de Cisjordania, plena de sorolls i de cotxes que van a unes velocitats bastant elevades. Aqui, realment, es condueix molt agressivament! Pero la gent ha apres a sobreviure i a guanyar-se la vida com ha pogut.
El millor de tot, la rebuda dels nens i de les nenes del camp de refugiats: apretada de ma, dos petons i un nice to meet you molt sincers... Diumenge, comensarema coneixe-ls millor.
Entrar a Cisjordania dona un toc diferent al viatge. No ens hem trobat cap check-points, els grans temuts per a tots els que estem aqui. Es veu que des de fa poc temps, aquests han passat de ser fixes a ser aleatoris... aixi que no saps mai quan te-ls pots trobar. En aquesta ciutat no hi ha army, i suposo que si hi fos, seria una gran provocacio per als palestins i les palestines.
De moment, aqui estem dos angleses, una portuguesa i dos catalanes, acompanyades de 3 grans palestins que son persones, de moment, bastant agradables. Dema arribaran 5 palestins mes, que seran els nostres referents, ja que ells tambe son voluntaris. Pero be, aqui el divendres i el dissabte son holidays... aixi que no es treballa. Nomes dir que ens han preparat un berenar que estava per cagar-shi: pa arab, humus, salsa iogurt, tonyina i ou... tipical palestinian, acompanyat de un bonissim te.
L,angles, de moment, millora... i els dubtes, cada vegada, afloreixen mes. Ens movem sempre amb furgoneta, i per les nits es dificil que poguem sortir soles pel carrer. Un canvi de xip, entenent que aqui a les 7 de la tarda ja es de nit. I a les 7 del mati, comensa el dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada