El mes semblant a un cafe amb llet es un capucchino...

Realment, estic en condicio de turista.

Fa dos dies que voltem per Jerusalem, principalment per la ciutat vella... i amb dos dies, encara no n'hem tingut prou. Es tota una aventura, passar per els llocs mes tipics i topics d'aquesta ciutat. I us fare la llista, que em deixare coses, pero per a que us feu una idea: cupula de la roca (preciossima, increible!), sant sepulcre, barri cristia, monte zion, monte de los olivos, barri arab (una especia de gran zoco, on et perds si gires un carrer que no toa), via dolorosa, barri armeni amb tot el que comporta, com la sala del sant sopar, barri jueu...

Si, es el cor de moltes religions i es nota quan passejes pel carrer o quan fas una pregunta. Si, es nota qui es de cada religio per com caminen, per com vesteixn i per com et miren. El mes impressionant, la demostracio de forsa que hem vist al mur de les lamentacions. Comenso a entendre una mica la situacio d'aqui i la necessitat que la poblacio civil te sobre la militar i al reves. Fins que aquestes armes no siguin trobades innecessaries, tota aquesta situacio no podra canviar; fins que els civils no es passejin sense ametralladores o revolvers pel carrer, la seguretat no sera real. Mentrestant, aqui estem els turistes, que ens fem els despistats pero ens acollonem quan un militar ens apunta sense saber-ho, o quan la policia et mira i et diu: pero tu d'on ets i que fas aqui? No us ho podeu imaginar, la quantitat de policia i militars que es passejen com si res per aqui... i la quantitat que estaven concentrats en la ceremonia militar...

Dema, segurament, canviarem la nostre condicio de turists despres de intentar fer els 60 km que separem Jerusalem del camp en menys de 4 hores, que diuen que es el minim. I la condicio que agafarem, ben be encara no la tinc clara, nomes desitjo que no ens demanin gaires vegades mes el passaport.