Have you take any medicine?

Un campament de refugiats on hi viuen 6.000 persones en una area de 1 km quadrat.

Es el campament que hem visitat avui... la sensacio ha estat una mica extranya. Pero el consultori medic, increible. Imagina, nomes imagina per un moment, el metge que ha de donar servei a aquestes 6.000 persones.

Una sala molt petita, amb una taula i una senyora, molt amable, et rep amb els brasos oberts i et pregunta el nom i que et passa. Depenen de com et vegi, et passa a la sala d,espera... on per esperar, la mitjana son dues hores. Si et veu una mica mes negre, t,envia a la sala del costat, on el metge hi fa un cop d,ull entre consulta i consulta. Al darrere de la dona, una petitissima habitacio per canviar-se de roba, clar... ella i el metge, perque no hi treballa ningu mes alla. A mes, es la sala on resen diariament si l,oracio els enganxa treballant.

Els locals son de la mitja lluna roja (la creu roja) pero tenen sou pagat per la UN, que al mateix temps ha construir un macroedifici al campament de refugiats per donar recursos sanitaris a la poblacio i que, curiosament o casualment, nomes obre els divendres al mati. L,exercit israelia, ara fa 3 anys enrere, va demoldre l,edifici que ara seria l,hospital del campament de refugiats tan sols 6 mesos despres de la seva inaguracio.

El fet es que, a la sala d,espera, ens trobem amb un llit cobert amb una manta de colorins molt vius, acompanyat d,una maquina extranya que suposo que ha de donar oxigen a la gent. Al seu costat, un home amb una via oberta a la ma, del qual el suero fisiologic li han penjat de la paret. Per terra corren tota mena d,animalons, que de tant en tant tambe pugen per les parets. Un home entra, esverat amb la dona al costat, demanant pel metge i clar, com es habitual aqui, fumant-se una cigarreta. Una nena mira encuriosida, sense saber si som reals o de mentira mentre li contestem amb un somriure i amb un estupendo "marshaba" catalanitzat.

La sala del doctor, un altre mon. Ell, assegut en una butaca de pell i amb una tassa de xai al costat, mira als pacients mentre els hi fa bromes. He,s so funny, ens diuen els palestins... es un home gran, de pell morena, ben afaitat i amb els ulls molt grans. Pocs estris al darrera pero molta energia per intentar donar resposta a qualsevol consulta. La enfermera, la que tambe es la secretaria, li porta mes xai mentre ens mira i ens regala somriures a tort i a dret.


Increible. Que tothom s,ho imagini perque poc a poc se m,acaben les paraules per explicar tot el que veig.