dimarts, 13 de setembre del 2011

Maasalama

En M.H. va nèixer al camp de refugiats d'Askar, que no està reconegut per la UN, tot i que la UNRWA posa diners actualment. Té 26 anys, està casat i amb dos fills. Sempre està rient, somrient, cantant i ballant; té una energia increible, i es va llicenciar en magisteri, cosa que li permet treballar en una escola pública en un poble al costat de Nablus.

Dos dels seus germans van morir en la darrera Intifada; un d'ells es considerat un màrtir perquè va formar part de les milicies palestines que defensaven el camp de refugiats; i va morir quan anava de civil. El van detenir en un control rutinari dins un autobus de línia; el van esposar i el van disparar al cap. L'altre germà va desaparèixer quan van tirar a terra una casa on ell estava a dins. Els seus dos altres germans estan empresonats en presons israelianes per haver participat en la segona Intifada. A més, té 6 germanes, i una d'elles ara està sola perquè el seu marit està empresonat en una d'aquestes presons.

Són una gran família, amb una gran quantitat de fills, filles, netes, nets... i mostren als seus màrtirs amb un dolç record. Tenen fotografies d'ells penjades per la casa, al mòbil... Els seus fills porten els noms d'aquells que van caure en la lluita. I tots ells, vuen en una casa al camp de refugiats. I no marxen perquè no poden, perquè necessiten tenir seguretat econòmica per sortir d'allà. I perquè si no és a casa seva, no volen anar enlloc.

Qui més qui menys, té algú proper que ha patit alguna conseqüència de la darrera Intifada. I és que en aquest campament de refugiats, van ser atacades moltes persones, molts de nens i nenes que anaven a l'escola al campament de refugiats del costat; van enderrocar moltes cases, i van deixar els forats de les bales a les parets de les cases, fent que la gent hagués d'anar a dormir a casa dels veïns. Si es puja a dalt de tot del carrer del camp, es pot veure l'assentament jueu des d'on els franctiradors jugaven a disparar.

Ara ell treballa per a que els nens i les nenes que neixen en els campaments tinguin una infancia lliure, diferent i plena d'energia i bons estímuls. No vol que estiguin tirats pel carrer tot el dia i que comencin a fumar, com comdenats, com ho fa ell. Vol que somriguin, que s'ho passin bé i que gaudeixin de la seva cultura i de la seva tradició palestina.

1 comentari:

  1. Nens que neixen a un campament i el concepte d'infància lliure, em sembla una contradicció...

    Tot i així puc entendre la perspectiva des de la que parla M.H. però a la vegada no sé què pensar ni com posicionar-me vers la qëstió de si s'obrirà mai el camí perquè això sigui factible...

    Segueix escrivint-nos, Mi! Una abracada gegant des d'aquí.

    ResponElimina