Bethelem - Hebron (II)

Bethelhem i la seva esglesia de la Nativitat... un dels destins que com a bon turista no et pots deixar de visitar. Tot un espectacle per als sentits entrat en aquesta basilica, on els reis mags van deixar els camells. I sortir a la plasa i veure que al davant i als costats s'han aixecat altres monuments sagrats per altres religions, com si fos una competicio. Passejar pel barri vell no te preu... i tampoc te preu acostar-se fins al mur de 8m d'alsada que han construit els israelians per separar la ciutat en dos.

El mur de l'apartheid, el mur de la vergonya. A qualsevol se li posaria la pell de gallina veient aquestes lamentables plaques de ciment, plenes de pintades amb anims i crits a la llibertat. Al final de tot, la carretera s'acaba amb un check-point que s'ha de passar per creuar la ciutat; un restaurant palesti aprofita els recursos, i te apuntada la carta en el mur just davant del restaurant.

Marxem cap a Hebron, i quan mes al sud viatjem, mes pressio militar i policial ens trobem. Hebron, la ciutat fantasma, avui sembla estar plena de vida. Nomes passejem pels barris on els musulmans tenen acces, i ens dirigim cap a la Mesquita d'Ibrahim. Es preciosa, per fora i per dins... s'hi respira una calma absoluta, una pau escoltada per les tombes d'alguns profetes pel cristianisme, l'islam i el judaisme. Abans d'entrar, pero, creuem un macro check-point dividit en 3: unes passarel.les amb detectors de metalls, una militar que fa preguntes i l'ultim, dos militars que t'observen de dalt a baix fent-se els simpatics. Ens posem les tuniques i entrem.

El shuck (zoco) d'Hebron es precios, ple de botigues. Pero si mirem amunt, veiem un reixat ple de brossa; un reixat que protegeix als vianants, amls botiguers i als turistes de la merda que els colons tiren des de dalt dels edificis. Els carrers fan olor a ranci, pero la gent no perd el somriure i et regatejen tot el que poden per a que compris. Suposo que es normal, no es una ciutat de visita obligada. Ens aturem a comprar a la botiga de les dones d'Hebron; a l'hora de pagar, aixeco la vista i veig uan formacio de 7 militars preparats, amb les armes a les mans a punt de disparar en qualsevol moment. Darrera seu, dues persones vestides de vermell amb lletres als petons que ens miren i somriuen... civils vigilant als militars? Ens conviden a un xai (te) i ens el prenem amb les dones d'Hebron, sembla que es un respir i una mica de pau al mig d'aquesta bogeria.