Zones

Divisio territorial del West Bank per zones (arees) on els palestins tenen acces lliure, acces amb permis o sota control militar.

Al canvi d'area es on es situen els controls, anomenats check-points, militars d'Israel. En les arees israelianes, es on es troben els assentaments de colons, que justifiquen l'ocupacio militar del West Bank (Cisjordania).

Controls que, per tant, vigilien a la poblacio constantment i la tenen en condicio de setge. Actualment no es considera una situacio de guerra sino de tensio militar. L'exercit israelia, per tant, tambe controla les fronteres del West Bank a Jordania, la mes important i "legal" (si no vols creuar per les muntanyes i jugar-te-la a ser disparat) es a Jerico. Per on acaba de creuar en S., que es frances palesti: diu que vol viure en aquesta terra, i que ha tornat per quedar-s'hi perque es casa seva, amb el somni d'estudiar a la Universitat de Nablus i trobar una feina... la ideal seria al consulat frances o sent mestre d'aquesta llengua.

Cada 3 mesos se li acaba el visat, i ha de creauar fins a Jordania pagant 20 dinars (uns 25 euros) i passant pels controls de l'exercit israelia i de l'exercit jorda. Diu que es una merda, que quan no et paren uns ho fan els altres. La penultima vegada, va estar detingut 4 hores i mitja en una sala, responent preguntes del servei d'inteligencia jorda i sense beure res, perque patia que no li haguessin posat res al te. L'excusa? Si era terrorista i planejava entrar a Jordania per preparar atacs terroristes a territori israelia.

Aquest cop, 2 hores i mitja esperant al check-point israelia per tornar a entrar. Diu que l'actitud no pot ser la mateixa que amb els jordans, perque ell necessita el visat per entrar, per tenir 3 mesos mes per continuar amb la seva vida a cisjordania. Aixi que, paciencia, molta paciencia. I paciencia en tindra fins que aconsegueixi tenir una especie de doble nacionalitat: la francesa i la ID palestina, que la compulsa el govern israelia. Sempre ha de respondre les mateixes preguntes, i sentir-se observat constanment per altres militars que la seva feina nomes es observar la seva actitud mentre respon les preguntes que un altre fa; i explicar la seva vida, la seva rutina...