Azmut es un poble al costat de Nablus, de pocs habitants, la majoria dels quals son agricultors. Azmut es una zona B (d'acces de a poblacio civil pero no militar ni policies amb permis de l'exercit israelia), ja que quan s'acaben els olivers, a dalt la mutanya, hi ha un assentament de colons jueus amb una part antiga i una d'altra de nova.
Per coneixer i estimar una terra, l'has de treballar. Avui he tingut el privilegi de poder acompanyar a una familia de pagesos a collir les olives, a les afores de Azmut. Hem caminat uns 20 minuts, acompanyats d'un burro carregat fins dalt (amb les lones de plastic i el que seria el nostre esmorzar i la nostre beguda). Ens han donat 4 explicacions tecniques sobre com es cullen les olives de la manera tradicional: a la terra l'has de cuidar, no fer-li mal. Si aixi ho fas, bons seran els resultats que n'obtreguis. Ens han preguntat sobre les tecniques de conreu als nostres paisos, i la cara de panic quan els hi he explicat que existeixen maquines que agafen els olivers pel tronc i els sacsejen, ho deia tot... semblava que se'ls trencava el cor. A les 10, parada per esmorzar: he tastat el millor formatge de tot palestina, fet a casa; i el millor te, fet a foc de llenya amb una tetera carbonitzada.
Els arbres que tocavem van ser plantats despres de la segona intifada, quan molts d'ells van ser tallats o malmesos pels colons. I no es extrany, perque en les 4 hores que hem estat ajudant a la familia, han vingut 4 vegades els policies, fent preguntes i blablabla (rutines de seguretat per l'assentament). L'ultima visita ha estat un avis, a les 14.00h tots fora d'alla. I ni en broma miris a aquests homes ni als seus cotxes; prohibit desafiar. Tenen una gran extensio de terreny, i la temporada va comensar el dilluns, i se'l acaba el dijous perque no tenen mes permisos per recollir l'oliva. Per aixo, es creen unes especies de cooperatives entre tots els granjers per intentar treure el maxim d'olives en aquests pocs dies que els deixen trepitjar la seva terra.
El camp esta ple de rocs i males herbes; i potser es normal quan no ens deixen treballar la terra durant l'any, nomes a l'octubre. Es la seva terra, la de la seva familia, la que treballen els fills, els pares i els avis; la terra que haurien de poder treballar com i quan volguessin, no per un paper o sense paper, amb riscos de ser disparats des d'alguna casa o empresonament "preventiu". Questions de seguretat relatives, crec jo, quan parles de 8 agricultors que treuen les olives una a una dels arbres, les carreguen en sacs a dalt d'un burro, beuen te i s'asseuen sota els arbres per reposar i tirar-se una mica d'aigua per sobre amb uns cantirs forrats de pell.
Els nens treuen les olives de les branques mes baixes i recullen les de terra; les dones i els mes grans, treuen les de les branques mitjanes; i els mes joves o experts, pugen dalt d'una escala o a sobre el tronc. Des de baix, algu pica fort amb una bara i quan acaba, tothom sap el que ha de fer. De tant en tant, algu llensa alguna oliva per jugar a endevinar qui ha estat.
Arbres immensos i olivers joves donen "zeituns" que serviran per fer un dels olis d'oliva mes bons del mon. I discuteixen sobre l'herencia de la propietat entre els homes i les dones, perque quan estimes la terra, el demes perd importancia.
M'agrada.
ResponElimina